22 de maig. Santa Joaquima de Vedruna

Arriba el 22 de maig i en el santoral d’aquest dia hi figura Santa Joaquima de Vedruna. A les nostres escoles celebrarem el seu nom. Celebrar el nom d’un sant o d’una santa és fer-ne memòria i recordar quins mèrits o quines obres va fer aquella persona per tal que, en la cultura religiosa cristiana, se li hagi donat aquesta categoria de sant o santa.

Si aquesta memòria l’apliquem a Joaquima de Vedruna (1783-1854) la podem ben recordar com una persona que al llarg de la seva vida (en la seva diversa condició de filla, esposa, mare, viuda i religiosa) va ser una incansable lluitadora en benefici de les persones, especialment, de les persones més necessitades.

D’entre els aspectes del seu mestratge podem destacar tres àmbits sobre els quals va centrar bona part de la vida:

  • L’educació, primer dels seus fills i filles, i després de les noies, en una societat (la del segle XIX) que encara no entenia d’igualtat d’oportunitats i on les noies no rebien cap mena d’instrucció ni educació, si no era per quedar-se a casa o simplement treballar. Joaquima va fundar les primeres escoles femenines a Catalunya al segle XIX.
  • La salut, un àmbit que ella va descobrir a Vic, a l’Hospital de la Santa Creu, atenent malalts, donant ànims i impulsant més endavant hospitals i escoles arreu del país. De fet, quan –cridada per un ajuntament– feia una fundació, creava una escola i un hospital, dues necessitats bàsiques per a la població.
  • L’atenció als més pobres i febles de la societat, a través de la gestió, amb les seves Germanes Vedruna, del que en aquell temps anomenaven «Cases de Caritat», com les de Barcelona o Vic.

Aquests tres àmbits van fer que Joaquima de Vedruna deixés petjada. Una empremta que la va conduir, més endavant, el 1954, a ser proclamada ‘santa’. Una petjada que encara és present avui, en el segle XXI, en moltes accions que realitza la Congregació de les Germanes Vedruna a Catalunya i en vint-i-cinc països del món.

Podríem dir que Joaquima de Vedruna va ser una precursora de l’Estat del benestar (salut, educació i atenció social). I tot això, ho va fer amb una actitud d’alegria, d’ànim i d’estima que va saber transmetre en la seva vida, com han deixat dit els seus testimonis.

Tot plegat ens porta a dir-vos que, si el 22 de maig celebreu Santa Joaquima, hi ha moltes raons de pes per celebrar-ho amb joia. Val la pena saber l’origen d’aquells qui ens han precedit i ens han ensenyat a treballar per un món just i equilibrat.

Fundació Vedruna Catalunya Educació

Conveni amb: