127 mestres i professors de les escoles de la xarxa Vedruna han col·laborat en el grup de control d’una recerca liderada pel neurobiòleg Héctor Ruiz
Què són els neuromites? Quins són els més estesos entre els docents de les escoles i per què circulen? La formació pot corregir aquestes concepcions errònies sobre el funcionament del cervell? L’estudi ‘Neuromites a l’entorn educatiu’ confirma les deu idees falses més prevalents a Catalunya entre els docents, i conclou que formar els professionals de l’educació en neurociència en millora la capacitat crítica i els ajuda a destriar, a llarg termini, informacions distorsionades sobre com aprenem.
L’investigador i divulgador científic Héctor Ruiz, especialitzat en psicologia cognitiva de l’aprenentatge, ha presentat els resultats de l’estudi aquest dimecres 23 de novembre en una trobada virtual amb docents de les escoles Vedruna. Ruiz és un dels autors d’aquesta recerca, realitzada per un equip de la Universidad Autònoma de Madrid i la International Science Teaching Foundation, i que s‘ha publicat a la revista Trends in Neuroscience and Education aquesta tardor.
“L’anàlisi sistemàtica ha d’anar més enllà de l’anècdota”
L’estudi ha fet seguiment d’una mostra de 807 mestres de Primària i professors de Secundària de 203 centres educatius de Catalunya, 127 dels quals formen part de la xarxa d’escoles Vedruna de Catalunya. “L’anàlisi sistemàtica ha d’anar més enllà de l’anècdota”, ha defensat el neurobiòleg en la presentació de l’estudi. També s’ha expressat en aquest sentit el responsable de l’Àrea Pedagògica i d’Innovació de la Fundació Vedruna Catalunya Educació, Manel Salas: “Els docents hem d’incorporar les evidències científiques a la nostra pràctica i llegir sobre la nostra professió”.
Una de les principals novetats d’aquesta recerca és la incorporació d’una acció formativa en el grup experimental. En concret, els docents enquestats van participar en un curs en línia de 15 hores sobre neurociència, i després van tornar a passar l’enquesta sobre els neuromites. Segons Ruiz, “després del curs incrementen les respostes correctes”. Fins i tot quan el test es repeteix al cap d’uns mesos, tornen a aparèixer algunes d’aquestes creences, però no en els nivells de les primeres proves.
Ruiz ha reconegut que “durant anys la psicologia i la neurociència de l’aprenentatge han avançat de forma aliena a l’activitat de la comunitat educativa” i que això ha portat a que circulin “ moltes concepcions errònies sobre com funciona el cervell”. En aquest sentit també ha alertat que “els anys d’experiència com a docents no els protegeix contra els neuromites”.
“La major part dels neuromites es basen en idees intuïtives”
El mite dels estils d’aprenentatge, que sosté que cada persona aprèn d’una manera diferent, és el més prevalent. Segons l’estudi, “9 de cada 10 docents consideren que aquesta idea és correcta”, ha dit Ruiz. Però també n’ha apuntat d’altres, com afirmar que els entorns que són més rics en estímuls milloren el cervell dels nens en edat preescolar o que els exercicis de coordinació perceptiu-motriu poden millorar les habilitats acadèmiques.
“La major part dels neuromites es basen en idees intuïtives, de sentit comú”, ha explicat Ruiz en la seva exposició. Un fet que els dona aire de versemblança i els fa difícil d’erradicar, fins i tot, quan la ciència presenta evidències en sentit contrari. En aquest cas, la informació científica produeix “una dissonància cognitiva” sobre el neuromite i fa que “s’activi un biaix de confirmació”.
Ruiz ha fet notar que alguns neuromites sorgeixen d’una “mala interpretació de la recerca científica”, per exemple, per part dels mitjans. Però que també “hi ha mites que sorgeixen de la desinformació intencionada”, vinculats a interessos comercials. Des de la ciència es consideren “neuromites educatius” les creences que poden repercutir en les decisions que es prenen a l’aula i en els esforços i el temps que hi inverteix el món educatiu.
L’estudi ha retornat resultats positius en relació a la baixa prevalença d’algunes afirmacions. Per exemple, la idea que “les dificultats d’aprenentatge associades a diferències en el desenvolupament cerebral no es poden remeiar per mitjà de les pràctiques educatives”, només la sosté un 3% dels docents. “És una bona notícia que no siguin neuromites”, ha conclòs el neurobiòleg.
Actualment, Héctor Ruiz Martín dirigeix la International Science Teaching Foundation. Entre d’altres, és autor dels llibres Com aprenem? Una aproximació científica a l’aprenentatge i l’ensenyament (Editorial Graó, 2020), Coneix el teu cervell per aprendre a aprendre (Science Bits, 2021) i Els secrets de la memòria (Edicions B, 2022).
