Nadal, una possibilitat de recomençar

Arriba Nadal. Un temps especial en les nostres vides. En la roda del temps, el Nadal ens transporta cap al pensament de la família, de la llar, d’aquells que són més al nostre costat, d’aquells a qui més estimem. És temps d’il·lusió, d’abrics, d’abraçades, de bons desitjos. Les llums i els colors que omplen els carrers i les cases volen trencar la foscor de les llargues nits del solstici d’hivern i transmetre esperança.

Nadal, alhora, és un temps que ens fa pensar en la nostra condició humana i així, com a humans, ens adonem que és important posar en les nostres vides un fil d’il·lusió i d’esperança.

Nadal, que en realitat significa ‘naixement’, esdevé per tant una possibilitat de recomençar, de néixer de nou.

Una mirada al Nadal és un convit a mirar-nos a nosaltres mateixos i al nostre entorn. A la vegada –i furgant en la pobresa que envolta el naixement de Jesús de Natzaret– ens aporta l’esperança per no quedar-nos aturats i per ser capaços de veure i creure que un món millor és possible. Els versos de molts poetes així ho han proclamat, des de fa desenes d’anys, com per exemple Joan Salvat-Papasseit a principis del segle XX:

Demà posats a taula oblidarem els pobres
—i tan pobres com som—.
Jesús ja serà nat.
Ens mirarà un moment a l’hora de les postres
i després de mirar-nos
arrencarà a plorar.

Estarà bé que cadascú de nosaltres trobem, aquests dies de Nadal, un moment per trobar-nos amb nosaltres mateixos i adonar-nos que, entre tots, som capaços de crear un món més just i millor. Els poetes, capaços de crear i comunicar sentiments i pensaments, ens ho fan veure. Vet aquí com ho expressa David Jou, físic, pensador i poeta:

Alguns diuen que el desembre celebren el solstici;
jo també —la llum que agrada tant!—,
però enllà d’aquest desfici celebro més encara:
Déu en el món,
Déu adolorit que li diguin el més gran
mentre van matant en el seu nom,
Déu que es fa petit, proper, infant,
ofrena i paradoxa, acompanyament i cant,
llei de l’univers i solitud desemparada.

Alguns celebren el solstici, jo n’espero un de més gran:
tanta llum dins nostre, menystinguda i eclipsada!:
el coratge, la tendresa, l’alegria, l’abraçada,
la bona voluntat, la humanitat pacificada:
aquesta llum, quan brillarà?

La claror que celebrem, com desborda la de l’alba,
la de dia, la del vespre: és Nadal, etern demà!
Déu infant sacseja el món amb una mà petita i balba,
trontollen els poders i tan sols l’Amor se salva,
única claror que sap salvar.

 

Ara, en aquest segon Nadal en temps de pandèmia, desitgem-nos tots un BON NADAL enfortits per l’esperança comuna de creure que la innocència i la pobresa que trobem en un Infant és una llavor transformadora en nosaltres i en el nostre entorn.                                                                               

Bon Nadal! 

Conveni amb: