“El paper que tenen els ODS i l’art com a columna vertebradora del procés d’ensenyament-aprenentatge i, al llarg de totes les etapes, és un exemple de com s’haurien de fer les coses”. Així ho defensa Isidora Sáez-Rosenkranz, professora de la Facultat d’Educació de la UB. N’ha parlat als equips ODS de Vedruna en el marc de l’última trobada de curs que han celebrat a Vic.
La professora considera que cal superar la fragmentació i l’encapsulament de les disciplines: “No podem continuar en el món educatiu pensant des de la fragmentació o des de cadascun dels nivells, perquè no hi ha continuïtat.” Justament, les situations d’aprenentatge per Batxillerat que l’equip ODS Vedruna ha programat enguany responen a aquesta mateixa idea d’interdisciplinarietat.
Sáez-Rosenkranz valora l’art com a llenguatge comunicatiu que permet treballar el compromís ecosocial i imaginar alternatives als reptes de l’Agenda 2030: “L’art és una gran via per construir un altre món, sense cap dubte”, apunta en aquesta entrevista.
En el marc de la trobada, el 9 de maig, els equips ODS han reflexionat sobre aquesta proposta a partir d’exemples pràctics en diferents tallers creatius. I també han compartit experiències reals d’art viscudes amb d’altres agents de cada territori i lligades, per exemple, a la integració social de col·lectius més vulnerables.
“Entendre els ODS com una problemàtica global, però treballat des de la pròpia localitat de cada escola, és un exemple fantàstic de com s’hauríen de portar a terme”. En aquest sentit, la professora valora el ”potencial de transformació” que té l’Itinerari ODS Vedruna i considera que “és una mostra de que quan hi ha voluntat es poden fer les coses”.
