Horitzons: l’escola Vedruna continua sent casa quan arriba la jubilació

Per primera vegada els treballadors de les escoles Vedruna que es jubilen aquest any s’han reunit a Vic per visualitzar una etapa que es tanca i una de nova que comença. “Són pilars de les escoles, marxen uns referents”, s’ha dit entre passadissos. Amb el lema ‘Horitzons’, aquesta trobada senzilla vol agrair el seu servei educatiu. Enguany s’ha celebrat el 27 de maig i ha comptat amb breus intervencions que han ajudat a la institució a posar paraules en un moment de canvi. Però, sobretot, per recordar als qui marxen que l’escola Vedruna sempre serà casa seva.

“Només podem dir-nos gràcies pel vostre ser i fer Vedruna”, els ha dit Montserrat Espinalt, presidenta de la Fundació Vedruna Catalunya Educació, en obrir la trobada. L’actor i antic director de Vedruna Tona, Pep Simón, ha trencat el gel amb un monòleg sobre els tòpics de la jubilació: “Allunyeu-vos de l’hort, és una trampa”, els ha dit en broma. I els ha plantejat, de fons, una pregunta que ell, com a jubilat, també ha hagut d’afrontar: “Quan ens han ensenyat a gestionar el nostre temps lliure?”

El periodista i escriptor Francesc Miralles els ha parlat de l’Ikigai, l’art de mantenir l’entusiasme a la tercera joventut. A partir d’una recerca a Okinawa, al Japó, Miralles va conèixer les bases d’una societat en què les persones tenien més benestar i una major esperança de vida. Entre alguns d’aquests principis, ha destacat la reverència cap a la gent gran, que passa per sobre de qualsevol altre estatus social, la filosofia del perdó i viure sense rancúnia, així com la manca d’accés a la tecnologia, la dedicació a l’hort, el moviment al llarg de tot dia i l’hàbit de cuinar per als altres i de reunir-se per compartir el menjar o la conversa amb els veïns.

“Quin és el teu propòsit de vida?”

 “Algú sap quin és el seu Ikigai, el seu propòsit de vida?”, ha preguntat als participants de la trobada Horitzons Francesc Miralles. “Seguir aprenent pot ser un propòsit de vida”. Segons ha explicat, en aquest entorn rural del Japó van veure que tracten els veïns com a germans i també que “les relacions socials marquen la diferència entre els jubilats”. També els ha descrit el moai, un cercle de gent gran basat en la solidaritat: “Tu ets responsable de benestar dels altres; el sentiment de tenir cura dels altres et fa sentir valuós”.

De les converses compartides entre els educadors Vedruna que es jubilen, una de molt il·lustrativa: “Hem creat el grup ‘Vedrunes forever’”, ha explicat una de les mestres. Una mostra de la voluntat de mantenir el vincle que han forjat tots aquests anys.

El matí, que s’ha tancat amb un dinar compartit, ha comptat també amb una salutació de Mabel Burgell a El Manso Escorial, la casa de Joaquima i amb una actuació musical.

Conveni amb: