“Quan jo soc a l’escola treballant, a dins la classe, soc feliç. Sembla que una professió així ha d’omplir tota una vida al qui la sàpiga estimar. La vida a la classe es basa en el nervi del mestre, en el cor del mestre, en l’ànima del centre, coses impagables que han d’arribar als alumnes. La classe és el resultat d’una col·laboració constant. El mestre ha d’escalfar els refredaments; ha d’animar els desanimats; ha d’ajudar als ressagats, i ha de donar vida a la classe i fer-la agradable, engrescadora. Però per poder fer tot això, al mestre li cal una condició: estimar l’escola i estimar els infants”.
Joan Triadú. Dies de memòria 1938-1940. Diari d’un mestre adolescent (Editorial Proa, 2001).
